Entrevista a Manuel Campo Vidal: “Els nous líders encara han d’arribar”

Entrevista a Manuel Campo Vidal: “Els nous líders encara han d’arribar”

Entrevista a Manuel Campo Vidal: “Els nous líders encara han d’arribar”


_BUS8305

Vius entre Barcelona i Madrid.

Els que som de la Franja estem acostumats a ser gent de frontera. Sóc aragonès de parla catalana. Intento ajudar que la gent d’un costat i l’altre s’entenguin, tot i que no sempre volen, per cert. Però és una feina que hem de fer, i jo en realitat sempre he viscut en una frontera. Quan vaig anar a París a estudiar també estava entre França i les organitzacions clandestines espanyoles. Quan vivia a Cornellà també estava entre la frontera de Catalunya i Andalusia. I a Madrid estic entre la frontera de Madrid i Catalunya.

Què et costa més, que a Barcelona entenguem Madrid o que a Madrid entenguin Barcelona?

Hi ha un error quan parlem de Madrid: hi ha molts Madrids, i aquesta és la clau de la situació. Hi ha un Madrid que està en molt bona disposició per entendre Catalunya, hi ha una Catalunya que està en bona disposició per entendre Madrid o la resta d’Espanya, i n’hi ha una altra que és molt intransigent amb els dos costats. No estigmatitzem: aquí hi ha un Madrid obrer que entra a treballar a les 6 del matí a les empreses i si arriba tard li apliquen la prima de puntualitat exactament igual que a la Seat. Abans hi havia un Madrid funcionarial que es distingia molt de la resta d’Espanya, però la Generalitat ja s’ha encarregat de crear un cos funcionarial en bona part també ineficient, com en totes les autonomies, i això ja s’ha igualat molt més.

Hi ha més poder econòmic. 

Sí, hi ha un Madrid econòmic cada vegada més important. Un Madrid amb un PIB com el de Portugal. I des de Catalunya moltes vegades es pensa que això només és una col·lecció de ministeris. El que sí que hi ha és una activitat que, pel que fa a la productivitat, abans era molt més pròpia de Catalunya. A molta gent no li agrada sentir-ho, però és així. El meu germà, que és enginyer i viu a Barcelona, em diu que a Madrid va aconseguir fer quatre reunions demanades 24 o 48 hores abans, entre les quals una en divendres a la tarda. Segons m’explica, això a Barcelona costa molt més. S’han de mirar els índexs de productivitat i competitivitat que donen empreses tan poc sospitoses com La Caixa. Jo convido la gent que les vagi mirant. I potser s’emporten alguna sorpresa.

És una ciutat acollidora?

Molt, perquè gairebé tots som de fora. A Madrid només hi ha gent jove. Un és gallec, l’altre català, l’altre aragonès, molta gent de l’estranger, i això enriqueix molt. Ara, igual que hi ha un nacionalisme radical a Catalunya, hi ha un nacionalisme espanyol també radical.

Ets federalista?

No sóc un expert en aquest tema. Un dia vaig tenir l’oportunitat d’estar en un dinar de set persones on hi havia Mikhaïl Gorbatxov, Helmut Kohl, Jordi Pujol i alguns empresaris. I deien que a Espanya hi havia molts elements propis d’un règim federal. Però no penso que això es pugui resoldre amb una paraula màgica. En aquest moment, el federalisme està servint perquè el partit socialista pugui tenir un discurs una mica diferent del del PP i Ciutadans, per un costat, i la resta de forces, per l’altre.

“Penso que la independència és un mal negoci. Tinc el convenciment econòmic, social i cultural que hi sortiríem perdent tots”

¿Veus possible que Catalunya sigui independent?

A mi em produirà una gran tristor, amb franquesa. I jo era membre de la clandestina Assemblea de Catalunya i estava molt còmode amb el tema, no sóc sospitós que aquestes coses no m’agradin. Però penso que és mal negoci. Tinc el convenciment econòmic, social i cultural que hi sortiríem perdent tots. No hi ha cap dubte que Espanya serà més pobra i que Catalunya també s’empobrirà, i això és un mal negoci. I quina opció de nacionalitat acabarem fent els que tenim casa als dos llocs? Això trencarà famílies, i sobretot trencarà un projecte que fins ara no ens ha anat malament, tot i que ara està en el seu pitjor moment. Una altra cosa és que s’hagin de refer determinades coses, com el finançament. La Transició va aplicar el café per a tothom i alguna autonomia es va haver d’inventar una bandera en una nit. També cal una regeneració del sistema polític, una reordenació.

Tu tens molta relació amb empresaris. Com els veus en aquest tema?

 Veig que diuen una cosa en privat i una altra en públic.

Què diuen en privat? 

Que això és una bogeria, que va molt malament. Sobretot si exporten a Espanya, si la companyia té un nom supercatalà. Però penso que hi ha sordina sobre aquest tema. És veritat que hi ha una certa Catalunya silenciosa, i molts empresaris en formen part.

Parlem del teu dia a dia. Estàs a l’Acadèmia de la Televisió.

L’Acadèmia és el meu treball social. Quan vivia a Cornellà era de les comissions de barri de l’Assemblea de Catalunya i ara estic a l’Acadèmia, que és una cosa diferent.

¿La teva activitat principal és fer conferències i formació per a empresaris?

 Tinc una vida en l’audiovisual. He fet un documental sobre Adolfo Suárez a partir d’entrevistes fetes els últims anys a Jordi Pujol, Felipe González, Aznar, Sabino Fernández Campo, Santiago Carrillo, Martín Villa… És interessantíssim, i l’ha comprat Telecinco. I tinc una altra vida dedicada a la formació d’empresaris. Avui tenim 15 persones en un curs, entre les quals una de Colòmbia, una de Mèxic, una de Portugal i una d’Armènia. Els formem en eficàcia comunicativa, que és una assignatura pendent. Estem molt coixos en comunicació, en idiomes i en sentit emprenedor. Segurament sortiríem millor de la crisi si tinguéssim més sentit emprenedor, més idiomes i més capacitat de col·locar bé els nostres missatges, tant en la política com en la universitat i en la vida privada.

No ens sabem explicar.

En el món global es nota més. Vas a una convenció de periodistes o metges i els de fora circulen per l’escenari amb el micro de corbata perfectament, mentre que l’espanyol està agafat al PowerPoint amb pànic escènic i no dorm bé la nit anterior.

Tens el monopoli dels debats electorals televisius.

Durant anys he treballat perquè es fessin debats. Un dia em van demanar quin era el secret perquè jo n’hagi estat sempre el moderador. I vaig dir: molt fàcil, és que sóc jo que els organitzo. Jo perseguia debats fins i tot quan estava a la Cadena SER, el 1987. El primer debat que vaig fer va ser amb Manuel Fraga i Fernando Morán, en unes eleccions europees. I el primer debat televisiu va ser el del 1993: Felipe contra Aznar. Antonio Asensio acabava d’entrar a Antena 3, i li vaig dir: “Crec que ara sí que es pot fer”. Vam anar tots dos a veure Felipe González i ens va dir que sí. Després això es va perdre perquè Aznar no ho volia, i el 2004 no l’hi va deixar fer a Rajoy. Però des de l’Acadèmia de Televisió vam aconseguir recuperar-ho. Jo vaig fer el primer Zapatero-Rajoy i Olga Viza el segon, i a les següents eleccions vaig repetir amb el Rajoy-Rubalcaba. En aquest cas cal agrair-ho a Rajoy, que no el necessitava i, en canvi, el va acceptar. Fixa’t que a Catalunya no s’ha fet mai un cara a cara. És una assignatura pendent.

Quin ha estat el millor debat dels tres?

El Felipe-Aznar va ser enormement més tens. A causa de la relació complicada entre aquests dos personatges, que encara dura, no es van parlar ni un segon. Diguem que Zapatero i Rajoy no són amics però van tenir una conversa prèvia sobre Lleó. Rubalcaba i Rajoy tampoc són amics, però van parlar del cansament. Estaven tots dos esgotats. Estaven trencats, particularment Rubalcaba, que té un problema d’esquena. I parlaven del Reial Madrid perquè tots dos són molt merengues.

Quin és més bon comunicador?

 En la política espanyola hi ha hagut clarament dos grans comunicadors: Adolfo Suárez, el més kennedià dels polítics espanyols, i, sens dubte, Felipe González. I en un altre nivell, penso que Jordi Pujol també ha estat un gran comunicador.

I Rajoy? 

 Rajoy és un cas molt interessant perquè és un bon parlamentari, és un senyor que si fos ara aquí amb nosaltres riuria, i ens ho passaríem bé, és un tio sensat, però quan li poses una càmera al davant es posa molt tens. Té una memòria excepcional i, en canvi, llegeix, per inseguretat.

“Els nous líders encara han de venir”

¿Els nous lideratges seran de l’estil d’Ada Colau? 

Em va impactar molt Ada Colau al Congrés. És un altre estil. S’hauria pogut estalviar un parell de qualificatius i hauria quedat millor, però és cert que els nous líders encara han de venir. Jo no els conec.

Potser no vindran de la política, ¿potser més de moviments socials?

És probable. Però en tot cas hauran de fer política, perquè, si no fas política, la fan per tu. L’hauran de fer amb la fórmula que sigui i sempre que s’aconsegueixi que hi hagi llistes obertes, una reforma que jo crec que es produirà. Trobo molt a faltar la generació de la Transició. I ho dic per Felipe González i per Suárez, però també per les segones línies: Abril Martorell, Martín Villa, Calvo Sotelo, Alfonso Guerra, Jordi Solé Tura o Miquel Roca. Va ser una pèrdua extraordinària que Roca no fos l’hereu de Pujol. Això els ho deixen a González i a Roca i ho arreglen en unes quantes tardes. Tenien la capacitat de veure els problemes i de concedir coses.

Televisivament què et queda per fer?

No m’importaria fer un informatiu una altra vegada. I voldria fer un programa de televisió que es digués Saldremos, perquè podem, però tenim l’autoestima molt baixa. A la ràdio hi ha col·legues nostres que sembla que disfrutin quan puja la prima de risc; és el catastrofisme de cada dia. No sé com va a treballar, la gent. Per això pugen les emissores musicals i Radio Marca.

“Per què he de posar les notícies si total em diran que aquest ha tornat a robar?”

Entrevistaries el rei?

M’agradaria entrevistar el príncep i mostrar com n’està, de preparat, aquest senyor, com n’és, de flexible, com coneix els temes de Catalunya i com s’ho prepara molt professionalment. Es prepara molt seriosament els temes de comunicació, i té una bona assessora. La qualitat dels seus discursos i la forma de presentació supera en molt el que veiem al Congrés de Diputats.

La ideologia dels periodistes s’ha de notar?

 L’objectivitat no existeix. Una altra història és quan barregem informació i opinió perquè sembli el que ha de ser; llavors, a mi em sembla perillós. Des de fa uns anys, els mitjans de comunicació hem perdut molt crèdit. Vam sortir de la Transició relativament ben situats i ara estem a la part baixa. És veritat que els polítics estan per sota, però això és un consol molt relatiu. A mi no em consola.

Salvarem el periodisme?

Sí, perquè és imprescindible per al funcionament de la societat democràtica i perquè hi hagi un element de control. El model de negoci necessitarà un reajustament, perquè, com diu José Miguel Contreras, “igual que hi va haver una bombolla financera i immobiliària també hi va haver una bombolla mediàtica” i n’estem pagant els excessos. Jo espero que hi hagi una relativa recuperació econòmica i es trobi un model econòmic sostenible per internet.

 Quina nota li poses a la televisió que es fa ara?

El pitjor moment ja l’hem superat. Va ser fa tres o quatre anys. Hi ha programes que estan francament molt bé, tot i que molts estan massa amagats a la matinada. Des de l’Acadèmia demano que una cadena sigui un lloc per experimentar adreçat als joves o als grans que no en van tenir l’oportunitat. Com un viver d’empreses on es pogués fer el Barça B i La Masia de la tele.

Tens cinc fills.

 I sense ser de l’Opus Dei! Tenen 27, 25, 13, 11 i 9 anys.

Viuran pitjor que nosaltres?

Procuro preparar-los amb una instrucció realista i una manera de viure austera. Si no, no els fem cap bé.

Què els diràs si volen ser periodistes?

Si tenen la passió necessària, endavant! La gran va fer dret i periodisme i treballa al departament jurídic de Yahoo. L’altre va estudiar ADE i ha fet un màster de comerç internacional, ha estat un any a Egipte i ara treballa aquí. Dels petits, el més obsessionat amb la informació és el de 9 anys: ja escriu cròniques del Barça.

Entrevista por Carles Capdevila, director del Diario Ara.

 

No hay comentarios

Escribir un comentario

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para que usted tenga la mejor experiencia de usuario, y ofrecerle contenidos y publicidad de interés. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies